L'entrada que presento
a continuació és una publicació diferent. Avui vull fer visible a un col·lectiu
que m'ha ensenyat més del que jo he pogut ensenyar-los. Estic parlant de
la Salut Mental.
Aprofitant la campanya que hi ha de l’
"Obertament" i que he estat treballant a la Fundació Drissa de Girona
vull parlar del coaching i com enllaçar aquesta metodologia amb la salut
mental.
Quan vaig començar a la Fundació Drissa
desconeixia per complet que significava “Salut Mental”. Per mi era un camp nou
i molt desconegut. Tot i així vaig decidir aventurar-me i conèixer de ben a
prop aquest col·lectiu.
Primer de tot, què és la Salut Mental?
Davant meu apareixia una gran ignorància.
I pensava en com són les persones que pateixen algun problema de salut mental.
Vaig poder donar visibilitat a totes i cada una de les creences que vaig anar
posant dins la meva ment.
La desconeixença sobre aquest col·lectiu m’avergonyia. Primer mite, la persona amb malaltia mental no té una discapacitat
intel·lectual. Així que vaig estar coneixent persones amb problemes de salut
mental amb una formació acadèmica envejable, gran domini d’idiomes i grans
reflexions internes.
Amb el temps van agafar confiança amb mi
i vaig atrevir-me a parlar de la seva malaltia, en tots els casos compensada i
controlada. I ells i elles parlaven sobre la seva malaltia com si una altra
persona parles d’un peu trencat, o d’un dolor a l’esquena. Segon mite trencat. Comunicar i parlar ens ajuda a conèixer,
entendre i empatitzar.
Parlar amb ells i elles t’adonés de les
grans equivocacions i prejudicis que
tens sobre la Salut mental. En una persona li vaig preguntar, com portes tot el
tema de la Salut mental? I desprès de donar-me la resposta. Hem diu i tu? Vaig
quedar perplex i li vaig respondre sense gaire esma: Jo? Bé, bé. tercer mite,
tots tenim Salut mental.
Passem a la visió social de la malaltia
mental. L’etiqueta. Algunes de les
persones amb qui he tractat m’explicaven que després de passar una situació
complicada arribes a un professional que et posa nom a tot allò que et passa.
El fet de posar un nom té una doble vessant:
1) La primera es que pots començar a
buscar solucions, tractaments i teràpies que ajudin a millorar poc a poc.
2) alguns d’ells van escollir amagar el
que li acabaven de diagnosticar, el problema de salut mental. Decideixen
amagar-ho perquè la societat es tan cruel que et pot atacar, estigmatitzar i
rebutjar pel sol fet d’haver estat etiquetat per un psiquiatre. O perquè
necessites a una figura professional com la d’un psicòleg. Senyores i senyors
estem en el segle XXI, hauríem d’anar canviant creences negatives i veient
quines són les positives. No només per la societat, sinó per la salut mental
d’un mateix.
Prendre una visió elevada pot afavorir
entendre una perspectiva que des de fa molt està sent la equivocada. Comencem
tots a analitzar creences i pensaments entorn la Salut Mental?
La desconeixença de la gent i la
xerrameca lliure i sense fonaments no ha ajudat aquest grup de persones.
Sovint queden desemparats de recolzament social. Aquest fet fa que tinguin una
autoestima baixa i això complica potenciar les capacitats que tenen. S’enfoquen
a les debilitats i als aspectes negatius. Per més inri dificulta la inserció
laboral, per tant la font d’ingressos econòmics. En definitiva un peix que es
mossega la cua.
Passejant pel carrer ens hem creuat en
més d'una ocasió amb una persona amb problemes de salut mental i ni ens hem
adonat. Ells i elles són conscients del
pes que representa dir el que els hi passa i només ells i elles saben que
significar patir el pes del judici de la gent que l'envolta. I per
conseqüent el seu propi judici. La crítica es perversa i dura.
Com la Gal·lia d’Astèrix i Obelix i a un
nombre elevat de persones amb un diagnòstic sobre la seva salut mental, un col·lectiu
que vol lluitar per la normalització de la seva vida. Volen potenciar aquells
valors que els enforteixen, aquelles habilitats que els fan destacar, aquells
sentiments que els empenyen a lluitar per allò que volen.
Es necessari que hi hagi un psicòleg, és
necessari que hi hagi un psiquiatre, es necessari que hi hagi un treballador
social, i doctors i infermeres que treballin per ajudar en moments crítics i no
tan crítics. I per que no afegir una altre figura que es complementaria, com la
d’un coach, que treballi mirant el futur i acompanyant a la persona en un descobriment de potencialitats i habilitats. En
reforçar la grandesa i la fortalesa d'un mateix.
“Sólo si me siento valioso por ser como soy, puedo aceptarme, puedo ser auténtico, puedo ser verdadero” Jorge Bucay
No hay comentarios:
Publicar un comentario